Egipto – agosto 2010

Hoy quería dejaros una entrada que dejé en facebook después de nuestro viaje a Egipto hace 4 años. Fué el, de momento, mejor viaje de mi vida. Y es que lo que se siente en Egipto es indescriptible. Te sientes pequeño, efímero, con ese síndrome que sintió Stendhal paseando por Florencia.

Y me deja muy triste y con un nudo en la garganta cuando veo las actuales noticias ya que se está saqueando y destruyendo su gran riqueza, nuestros orígenes… ¿Cómo puede ser que ya no haya respeto ni para eso?

Con pena nos decimos “tenemos suerte de haberlo vivido unos años antes de toda esta revolución”…

Aquí os dejo mi escrito con la dulzura de ese momento:

Egipte enamora i et deixa amb la boca oberta a cada racó…

La seva olor peculiar; una barreja de sorra, pols, espècies, calor…. i el color a terra que envolta tots els paisatges.

Contrastos molt accentuats comparant-lo amb la nostra terra; carrers molt bruts, extremadament bruts, però és que qualsevol deixalla va a parar a terra, despreocupació o poc interés per la gran riquesa cultura que tenen, i un rato pesats amb el turisme. Qué ràpid s’espavilen en aprendre “más barato que en mercadona”, “más barato que en Andorra”, “catalán? uy no, tacaños!”.

Però fora d’aquest ambient turístic del que sempre t’arranquen més d’un somriure, a Egipte et sents rodejat per la història, pels nostres orígens i te’n adones que la sopa d’all ja fa moltíssims anys que estava inventada. Grans creacions que a dia d’avui es segueixen preguntant com ho van fer, i que al contrari de moltes obres actuals que no duren més que uns anys, construccions com les piràmides han aguantat tot tipus d’agressions i 5.000 anys més tard es mantenen en peu i molt ben conservades.

A Egipte et sents petit. Només fas que mirar amunt, sorprès, i llençant una fotografia rera una altre per immortalitzar aquell moment.

BCN-Aswan-Abu Simbel-Edfú-Esna-Luxor-El Caire-Alexandria-El Caire-BCN

Potser en 7 dies hem dormit només 20h en total, hem plorat de riure quan a la furgoneta amb la que viatjàvem se li va caure la porta al mig de la carretera, quan l’autobús de l’excursió a Alexandría va haver de parar durant 1h al mig de l’autopista perquè li va reventar el dipòsit de liquid refrigerant, quan l’avió surt amb una hora de retard perquè té 3 seients que no estan cargolats al terra o quan el taxista va a 120km/h pel mig de la ciutat perquè en 1/2 hora podia menjar (Ramadà)…

Se’ns ha gelat la sang al·lucinats dins una piràmide en la que havíem de baixar ajupits. Vam gaudir a Abu Simbel imaginant com havien tallat cada trosset per a traslladar-lo uns metres més amunt perquè no quedés submergit pel llac Nàsser, hem fumat en pipa, regatejant i com nens banyant-nos al riu Nil i llençant-nos des de la barca, anant en camell i agafant un petit cocodril amb les nostres mans!!!

 Mil aventures que hem viscut aquest dies i que fan que a la tornada, sabent la calor que hem passat, el menjar que ens ha tocat i el que hem viscut, tornaríem a viure sense pensar-nos-ho dues vegades.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s